dimecres, 30 de novembre del 2011

Dia 57



Fa una setmana més o menys, la gent d'en Pablo Motos va portar de convidat al Pablo Alborán.

He de dir que no el coneixia i que vaig tenir una grata sorpresa al veure'l físicament per que està molt be el noi, i apart d'això té una veu molt maca, però la que em va enamorar va ser la Carminho.

Gracias Vane por guiarme en este mundo de la música y hacerme conocer a gente tan especial como Ismael Serrano o ahora Carminho!!!!! Te quiero mogollón cariño y lo sabes!!!!!

Us enllaço un video d'ells dos cantant, la cançó diu moltes coses encara que no tothom sàpiga veure-les, PERDÓNAME.

dimarts, 29 de novembre del 2011

Dia 56

Carta d'en Matheu per la Caroline


Gracies per donar senyals de vida. Estava molt amoïnat. 

Jo esperaré a que donis el següent pas el que faci falta perquè t'estimo. Però a una persona que estimes no li pots fer patir dues setmanes. Saps el que m'ha arribat a passar pel cap??. Jo esperaré, ja ho saps, però digues alguna cosa de tant en tant carinyu.

Tothom em deia que m'oblidés de tu, que ja no apareixeries, i vaig tancar l´altre per veure si així et feia reaccionar. 

Molts penitus amor meu.

PD. i si et penses que renunciaré a un "autògraf" d'en Messi així com així, ho tens clar. :D

divendres, 25 de novembre del 2011

Dia 55

La "coneguda" de la Caroline ja no sabia que pensar de tot plegat, Caroline havia desaparegut de la mateixa manera que havia entrat, en un obrir i tancar d'ulls, i això la feia estar incòmode per que tenia molt clar que Matheu patia i ella no podia fer res per ajudar-lo.

L'Steven li havia deixat diversos missatges fent-li veure que Matheu necessitava saber alguna cosa més, ell l'estimava però començaba a mosquejar-se, ni tant sols un missatge, un correu, una trucada, res. Feia una setmana que Caroline havia aixecat veles amb la mateixa facilitat que dies abans les havia plegat, i segurament sense voler-ho, havia provocat que en Matheu es tornes a enfosar.

Ell necessitava que el rescatessin, i confiaba en que Caroline dones senyals de vida el més aviat possible.

Continuara...

dilluns, 21 de novembre del 2011

Dia 54

Aquell cap de setmana en Matheu havia mirat de contactar amb una “coneguda” de la Caroline, feia 3 dies que no en sabia res d’ella i estava molt preocupat.

L’angoixa que tenia en Matheu era compartida per la seva “coneguda” i per l’Steven, que també havia intentat contactar-hi sense gaire èxit.

Tots tres demanaven a Caroline que compres un telèfon mòbil nou, que crees un compte de correu, que truques d’una cabina el més aviat possible, però que no els deixes preocupats.

Els dies passaven i Caroline havia trencat la promesa de contactar els dies i a les hores previstes, en Matheu es sentia enfonsat de nou.

Tots tres confiaven en que ella, si no podia contactar d’aquesta manera, ho fes d’alguna altre, tots tres volien saber que estava be i sense cap mena de perill.

Continuarà...

dilluns, 14 de novembre del 2011

Dia 53

La Caroline i en Matheu es van conèixer un estiu calorós a l’Europa central, va ser per casualitat, cap dels dos buscava res, cap dels dos tenia la necessitat d’enamorar-se per que les seves vides ja eren prou complicades, però contra l’amor mai s’hi ha de lluitar i van acabar sentint coses indescriptibles l’un per l’altre.

A cada dia que passava l’amor entre ells creixia i es feia fort, però el destí te aquestes coses i un bon dia Caroline va plegar veles i Matheu va naufragar.

Ell es va refugiar amb el seu amic Steven, era l’únic suport que tenia per fer front a la seva solitud, i a ella se li va perdre la pista, fins que un dia Steven va començar a rebre missatges d’algú desconegut, tots adreçats a Matheu.

El cor de Matheu va plorar, igual que els seus ulls, i esperava ferventment que Caroline li dediques unes ratlles, ella li volia fer saber que estava be, que l’estimava, i ell volia dir-li que mai l’oblidaria, que el seu amor era tant gran que l’esperaria el temps que fes falta.

En Matheu volia saber on era ella, que feia, si patia, si pensava en ell, com podia contactar-hi, on podia trucar-la.....per ella ho hagués fet tot, i Caroline per la seva banda volia tranquil·litzar-lo fent-li saber lo molt que l’enyorava i estimava.

No volien cap dels dos comprometre a Steven, per el que havien de trobar una solució, però de moment els dies pactats, a la hora pactada era l’única manera de dir-se que s’estimaven.

Continuarà....

dijous, 20 d’octubre del 2011

Dia 52

Pujo al metro pràcticament adormida, la senyora que està al meu costat parla amb una menuda de no més de 5 anys, li explica una història que podria ser fins hi tot inventada, per el que em poso l'MP3 en marxa i no paro atenció al que diuen.

Sona More than words dels Extreme i em venen a la memòria aventures viscudes quant no tenia més de 5 anys.

Quina diferència hi pot haver entre la nena que tinc davant i es mira embadalida a la iaia, i jo mateixa?

Em miro a la gent que puja i baixa del metro, les parelles que es besen com si el món s'estigues acabant, les mares que acompanyen als seus fills a l'escola, aquell comercial encorbatat que es pren el cafè a Plaça Catalunya mentre llegeix un diari que no s'hi escau amb la seva fesomia, i penso que poder les seves vides no son tant diferents a les meves.

Aquell noi de cabell llarg i ros, que cada matí es pentina d'una manera nerviosa mentre espera per pujar, escolta música, a un volum molt elevat, quasi be podria dir quina cançó escolta i de ben segur que l'encertaria. La senyora de la cua morena, s'està pintant els ulls mentre el metro avança, un dia es ficarà el llapis dins de l'ull i ens farà córrer a tots, el grupet de nenes tontes que nomes saben parlar d'en Justin Bieber i de tots els tios bons del seu institut o les dues caixeres del super que comenten, cada dia el mateix, que la seva encarregada es una cabrona, que les explota, que a saber que ha fet per arribar a ser encarregada....

I continuo preguntant-me que em diferència d'elles.

Tanco els ulls en arribar a Arc de Triomf, ara que em queda res per baixar m'entra la son??, no, son no, simplement continuo preguntat-me que em diferència a mi de tota la gent que va cada dia al metro....

Pròxima estació...Navas.



Sona Always dels Bon Jovi i m'entren ganes de cantar fort, pujar a dalt de tot de l'escala i mirant cap avall cantant ben alt, pujo els graons ràpid i quant soc a dalt de tot em giro i miro “el públic” que puja les escales...no hi ha ningú, abaixo el cap i continuo el meu camí cap a la feina.

Que em diferència a mi de la resta de la gent??

Segueixo buscant mentre sona...que soni el que tu vulguis que soni....

dijous, 13 d’octubre del 2011

Dia 51

Quant creia que ja ho havia vist tot, resulta que Blackberry - a partir d'ara BB per els amics - va i peta.....



Ara va, ara no va, ara funciona el correu, ara no va twitter, ara no va twitter i tampoc Facebook, ara funciona tot de puta mare i en 5 minuts no va el whats app...i així portem 3 dies #pff

A mi que em perdonin els senyors de BB - recordeu, Blackberry, BB per els amics - però l'excusa que han posat em sembla ridicula, tot i que més rídicula encara ha estat la trucada de Movistar d'aquest matí on deia que, per les molèsties ocacionades, encara em donarien uns calerons...que si fossin millonada dius, mira tu, perfecte, però per quasi 4 euros....que voleu que us digui, ja sel's poden fotre al cul.

El que està clar es que han tingut a un bon grapat de usuari buscant un model nou de mòbil...casualitats de la vida que aquest divendres surt a la venda el nou Iphone - a EEUU, a Europa trigarà unes dues setmanes - , no, no,no tinc pensaments de comprame'l per que justament aquesta tarda la Tablet que tinc, amb sistema Android a fet que el Tweed Deck deixes de funcionar....per tant que hem de fer els usuaris??

Alguns de vosaltres llegireu aquest escrit i no entrendreu res, twitter, facebook, sistema android, BB....les noves tecnologies...qui deia que eren tant fàcils de fer servir??

 

diumenge, 28 d’agost del 2011

Dia 50

Es nota que l'escola comença en breu, i no per que els nens o els pares - sobretot els pares - estiguin contents, que també, si no per que les Televisons ens inunden amb les noves col.lecions, col.leccions del que sigui....


Curs d'Anglès de PLANETA AGOSTINI
Curs de Ganchillo Fácil de EDITORIAL SALVAT
Naturaleza y Pájaros de EDITORIAL SALVAT
Maestros de la Arquitectura de EDITORIAL SALVAT
Blindados de combate de ALTAYA
Camiones de Antaño de ALTAYA
Pasion por el Rally de ALTAYA
La guía esencial de la belleza de COLECCIONES RBA.

I podria seguir....

Ara mateix la que més em crida l'atenció es la Cutre Col.lecció de cuina que et regala motllos de silicona, i que,com totes les col.leccions, els 2 primers números costen entre 1 i 2€....apartir del tercer número mínim son 9,95€.





Ja heu buscat la vostre??? fa 12 anys vaig començar amb la de Friends i no la vaig poder acabar per que van deixar de portar-la al quiosc....a veure si per casualitat la tornen a treure i m'enentero de si en  Ross per fi es queda amb la Rachel, o si en Chandler i la Monica al final poden adoptar el fill que tanta il.lussió els fa.....

Nota: Aquest post preten ser una burla a totes les col.leccions xorres que ens invaeixen els quioscos a finals de cada mes d'agost.

divendres, 26 d’agost del 2011

Dia 49

De quant un matí es pot fer llarg, més que un dia sense pa.....

Aquesta setmana el nostre SAI ha fet molt de soroll, dimecres van venir els tècnics a mirar-ho i van canviar dos ventiladors sense cap mena de problemes, ahir va tornar a fer el tontu i a les 09:00 ja eren aquí els dos bollycaos...un d'ells m'ha dit:

El del SAI: Que tens res encès??
Jo: Si, el servidor, un segon que trucu al informàtic per que l'apagui.....

I abans que poguès dir o fer res més ja m'havien apagat el SAI...total, han canviat el tercer ventilador i han fotut el camp i jo m'he quedat que el Servidor no s'encenia, he tingut que trucar a l'informàtic que ha vingut de seguida i segons sembla o la font d'alimentació ha petat o s'ha circuitat la placa...així que l'informàtic a anat a casa un altre client amb el que havia quedat i desprès vindrà a portar una font d'alimentació i un servidor nou per si de cas no es la font d'alimentació.

I així estic, tot el matí sense poder fotre res que depengui del PC, puc connectar-me fora de sessió per rebre correus de feina però poca cosa més, he arxivat tot el que podia arxivar i ara nomès toca esperar a que ho deixin solventat avui sens falta, donat que dilluns ja tindre'm a part dels jefes per aquí i no es plan.

Quina manera de començar el cap de setmana eh!!! #pff


Al mal temps....


dijous, 25 d’agost del 2011

Dia 48


El dia 20/04/2010 vaig començar a experimentar un nou “joc” dins de les xarxes Socials, vaig donar-me d’alta a Twitter i avui he complert ja 3.000 twetts o piulades.

#etfelicitofilla :-D

Twitter es un “món màgic”, on en només 140 caràcters has de poder expressar coses per les que, sovint, et caldria una pagina sencera d’un bloc de notes. Però aquest és la màgia de Twitter, poder sintetitzar, resumir, extreure la noticia, el sentiment o la necessitat, d’expressar-se en nomes 3 ratlles.



La feina no es gens fàcil, us ho puc ben assegurar, els meus començaments de twitera van ser exactament els mateixos que estic vivint ara amb Google +, no entenia res i cada cop que m’hi posava ho veia més complicat.......però com diu el meu pare...no l’hi donis peixos, ensenya-l’hi a pescar, i això és el que ha fet la Lucrècia en el seu bloc, unes classes particulars fantàstiques de que és Twitter i com es fa servir.

Us deixo els enllaços de les classes que porta fetes la Lucre, no perdeu el fil i convertiu-vos en twiterus!!!!:



dimecres, 17 d’agost del 2011

Dia 47

Diumenge a la tarda vaig tornar a veure una de les meves pel.licules preferides ELS PONTS DE MADISON.

No he llegit el llibre, encara no, però ho faré, per que si el llibre es nomes la meitat de maco que la peli ja valdrà la pena. S'em va ocorrer fer un comentari a Twitter (enllaçat amb Facebook) i ja a començar la discussió.

Vull deixar ben clar que les infidelitats no estan bé, les faci qui les faci, però trobo i es la meva opinió, que la infidelitat de la Francesca amb en Robert no es ni de bon tros una infidelitat per la que se l'hagi d'anomenar golfa, pendó o putona.

Totes les parelles començen amb un punt d'apassionament les seves relacions, però la rutina, la monotònia, sovint fa que aquesta flama es vagi apagant i al final, desprès de 40...50...60 anys junts, l'amor, la passió, el dessig, es torna respecte, complicitat, afecte.....

Per mi na Francesca es una abnegada mare de família, una esposa que es passa el dia fent les tasques de la llar, una dona que ha perdut la seva joventutat i llibertat casant-se (posiblement per que ella ho va escollir) i que veu en Robert una via d'escapament a la seva rutina diària. Per això l'hem de titllar de "perra"??

Sovint diem que si un home va amb moltes dones es un "machote" i si es una dona l'anomenem "meuca", en aquest cas ella nomes va amb un home, un home que l'hi fa descobirir, o tornar a trobar, a la Francesc que habia "mort" quant es va unir en matrimoni al seu marit.

Us penjo un comentari fet en un bloc que es dedica al cinema, per ells com per mi, la imatge clau de la pel.licula es aquesta:


Una mirada, un gesto, una palabra, un lugar, un beso. Un solo instante puede cambiar nuestra vida, nuestro destino….o no.

Pocas películas han mostrado de manera tan contundente lo devastador que puede ser un instante si la decisión es la equivocada. Y en una sola y genial escena esta película nos muestra sin artificios como, a veces, unos pocos segundos pueden llegar a durar toda una eternidad:

“Francesca, con la mano en la puerta del coche tendrá su última oportunidad durante el tiempo que dura un semáforo en rojo, para escoger entre una vida simple y/o un destello efímero que cambie su vida”.

…una decisión en un momento crítico puede marcar toda una vida…

dimarts, 26 de juliol del 2011

Dia 46

Dilluns vam començar les vacances, i boja de mi, vaig i diumenge a la tarda em depilo les cames sense aigua, sensa crema, ahi...con dos cojones, amb la maquineta i a lo burro....total, que m'he escatat totes les cames - desconeixia lo poc hidratades que les tenia - i ara hauré d'estar un parell de dies sense que em toqui el sol....el parell de dies els farà aquesta tarda, per tant demà a la platjaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa.....

Tant de bo, però no, auquí no hi aniré pas

dimarts, 21 de juny del 2011

Dia 45


Des de fa 6 minuts ja som a l'estiu....quant diu que comença la tardor??

dilluns, 6 de juny del 2011

Dia 44

Tot allò que està a les xarxes socials, ja siguin Facebook's, Twitter's, Tuenti's o fins hi tot els blocs, et poden portar més sorpreses de les que mai t'havies imaginat.

Creus que coneixes a la gent, per el bon rotllet que hi ha, per l'amistat “cibernètica” de fa anys, etc...i llavors te'n dons conte que hi ha gent dolenta, que hi ha gent que fa mal a tu i a altre gent, i això no ho saps fins que, per casualitat, treus el tema i ohhhh, “a mi també m'ha fet mal aquesta persona" i llavors penses: Txell, ets idiota.

Conec personalment a molts dels meus contactes del Facebook, a alguns de Twitter, a cap del Tuenti i a alguns més dels blocs, i crec que soc prou intel·ligent com per saber diferenciar la gent bona de la dolenta, que tinc prou capacitat per analitzar, jo soleta, si convé o no segons quina amistat, però de vegades les “temptacions” o digues-l'hi com vulguis, et fan una mala passada.

Hauré de fer un terce grau a tots els meus contactes de les xarxes socials abans d'explicar-los quelcom de la meva vida??? poder els hauré de fer signar un contracte de Protecció de Dades??? es veu que si :-(


dimecres, 27 d’abril del 2011

Dia 43

Aquesta passada nit he tornat a somiar amb ells, amb tots dos.

Feia mesos que no hi somniava, tot  que hi penso cada dia, en algun moment, una olor, una expressió, una frase me'ls recorden i sovint hem porten bons records.

Però el que ha passat aquesta nit hem te corpresa....m'estan avisant d'alguna cosa??, hem fa por pensar-hi, i es que les coses que no puc veure amb els ulls hem neguitegen.

Us estimo molt i no us oblido, soc aquí i si necessiteu dir-me res us escoltaré, només us demano que no m'espanteu, que si us he de tornar a veure sigui com aquesta nit, serenament, tots tres al menjador de casa parlant del que vau ser i del que vau fer quant ereu vius.

dissabte, 23 d’abril del 2011

Dia 42

Avui fa 4 anys que vam enterrar a l'Avi Ramón i com be us podeu imaginar, per mi Sant Jordi ja no es el que era abans.

No el visc amb la mateixa intensitat, ni amb les mateixes ganes, però com be diu en Hatim, han passat 4 anys, i no podem estar sempre pensant en que a data d'avui vam enterrar l'avi. Sento que té raó, però per una altre banda sento que traeixo la memòria de l'avi i això m'entristeix.

Se que l'avi estaria content de que ho cel.lebressim, i també se que ell voldria que el Drac tingues la mateixa importància que Sant Jordi, la donzella, la rosa i els llibres.

Per tant, que passeu un MOLT BON SANT JORDI, FELICITATS A TOTS ELS JORDIS, JORDINES i GEORGINES!!!!!!!

dissabte, 16 d’abril del 2011

Dia 41

No vaig estudiar filosofia a l'escola, ni a l'institut, es més, sempre he trobat que era una pèrdua de temps pensar, pensar i pensar en coses que sovint no entenia....però ara estic llegint un llibre que m'està fent pensar molt i us el voldria recomanar....

EL MÓN DE SOFIA de Jostein Gaarder



Sofia és una noia que aviat complirà 15 anys. Després de tornar de l'institut troba a la seva bústia una carpeta en la qual li pregunten si desitja fer un curs de filosofia per correspondència. Així comença el món de Sofia. La noia anirà coneixent els grans filòsofs de la història a través del curs que Alberto Knox li imparteix al principi per fullets i més tard amb classes "particulars".

A grans trets el llibre parla dels mites, dels filòsofs de la naturalesa com Tales, Anaximandre, Anaxímenes, Parmènides, Heràclit, Empèdocles, Anaxàgores..., de Demòcrit, del destí de Sòcrates, Plató i Aristòtil, i de l'Helenisme (cinics, estoics, epicureisme, neoplatonisme i misticisme), de les dues grans civilitzacions (indoeuropeus i semites) amb les seves religions respresentatives: hinduisme i budisme per a la primera, i judaisme, cristianisme i islamisme per a la segona.


També el llibre repassa l'edat mitjana Agustí d'Hipona i Tomàs d'Aquino, el Renaixement, el Barroc, Descartes, Spinoza, Locke, David Hume, Berkeley, la il.lustració amb Kant, el Romanticisme, Hegel, Kierkegaard, Marx, Darwin, Freud, i el que anomena "el nostre temps", centrant-se en l'existencisalisme de Sartre.


Finalment, però no menys important, resumeix la història de l'univers, el Big Bang, la formació de galàxies i la visió del passat que veiem en veure les estrelles.


Encara no l'he acabat.....però m'està fent pensar i sobretot està fent que hem sorprengui de moltes actituds en la vida...seguirem informant.



diumenge, 10 d’abril del 2011

Dia 40

I be, amb la de dies que fa que no escric, he tingut temps de llegir 3 llibres més...abans dormia al metro, ara llegeixo i es que es una part de mi mateixa que tenia completament abandonada i que ara, cada cop, estic recuperant.

Els meus següents llibres han estat:

L'esglèsia del Mar de l'Idelfonso Falcones



Segle XIV. La ciutat de Barcelona és en el seu moment de màxima prosperitat; ha crescut cap a la Ribera, l’humil barri dels pescadors, on els seus habitants decideixen construir, amb els diners d’uns i l’esforç d’uns altres, el temple marià més gran que hom ha conegut: Santa Maria de la Mar.

Una construcció que és paral·lela a l’atzarosa història d’Arnau, fill d’un serf de la terra que fuig dels abusos d’un senyor feudal i es refugia a Barcelona, on es converteix en ciutadà i, gràcies a això, en un home lliure.

El jove Arnau treballa com a palafrener, bastaix, soldat i canvista. Una vida extenuant, sempre a l’empar de l’església de la Mar, que el portarà de la misèria del fugitiu a la noblesa i la riquesa. Però en aquesta posició privilegiada també li arriba l’enveja d’altres ciutadans que ordeixen una sòrdida conjura que posa la seva vida en mans de la Inquisició...

************************** 

El pont del Jueus, d'en Martí Gironell



El mestre d’obres Prim Llombard rep l’encàrrec del comte de Besalú de construir un pont fortificat. Malgrat que els habitants de la vila veuen aquesta obra com a providencial, el constructor aviat sofreix els obstacles d’una intriga per afavorir que un altre senyor s’apoderi del comtat.

Els conspiradors fan servir tots els seus poders a l’abast, naturals i sobrenaturals, per aconseguir el seu objectiu.

Confinada al call, la comunitat jueva passa a ser un suport indefugible en l’intent d’aturar aquest atac.

**************************

Aurora Boreal, de l'Asa Larsson



El cos de Victor Strandgard, el predicador més famós de Suècia, jeu mutilat en una remota església a Kiruna, una ciutat del nord submergida en l'eterna nit polar.

La germana de la víctima ha trobat el cadàver, i la sospita plana sobre ella. Desesperada, demana ajuda a la seva amiga d'infància, l'advocada Rebecka Martinsson, que actualment viu a Estocolm i que torna a la seva ciutat natal disposada a esbrinar qui és el veritable culpable.

Durant la investigació només compta amb la complicitat d'Anna-Maria Mella, una intel ligent i peculiar policia embarassada.

A Kiruna molta gent sembla tenir alguna cosa a amagar, i la neu no trigarà a tenyir-se de sang.

**************************
Tots tres m'han agradat molt i tot que reconec que de l'Esglesia del Mar es el millor.

Demà en començó un altre i encara no m'he decidit, tinc vàries opcions...totes bastant suculentes.

dimarts, 15 de març del 2011

Dia 39

Despres d'haver gaudit del llibre de la Júlia Navarro, he llegit un altre llibre que us vull recomanar, (ja fa dies que el vaig acabar i ara n'he començat un altre, ja us en faré cinc cèntims un altre dia):




La biblioteca dels morts de Glenn Cooper: 


Will Piper, considerat pels seus companys com el millor criminòleg d'assassins en sèrie de la història del FBI, és a mesos d'aconseguir un retir digne. Molt al seu pesar és assignat al cas del Judici Final, una missió que requereix el grau de intensitat i l'ambició ferotge que fa anys que ell ja havia perdut. Un banquer novaiorquès va rebre un cop de puny al cap i després de ser robat, el van apunyalar. Una dona de Staten Island que netejava oficines a la zona baixa de Manhattan és violada i assassinada. I la llista continua amb els noms de set víctimes. Tots ells van rebre, provinents des de Las Vegas, postals blanques de deu per quinze centímetres amb la silueta d'un taüt dibuixada amb un marcador negre de punta ultrafina. I amb la data exacta en què serien aniquilats.
El curiós és que les edats de les víctimes, homes i dones, anaven dels divuit als vuitanta-dos anys, el modus operandi era sempre diferent (arma blanca, remenar, sobredosi, accident automobilístic, enverinament) i la distància que separava a les persones era realment gran social, econòmica i geogràficament parlant. 

El que ningú s'imagina és que aquests successos actuals poden estar relacionats amb un altre molt més longeu. Es diu que el set de juliol de l'any 777 va néixer a Vectis el setè fill d'un setè fill home. Si les llegendes són certes, aquesta criatura podria haver portat un missatge diví ... o satànic.

A mi m'ha agradat moltíssim!!!!!!

dimarts, 15 de febrer del 2011

Dia 38

Fa dies vaig aconseguir, amb una molt bona oferta de Telefònica, un Samsung Galaxy TAB (apartir d'ara TAB), val a dir que l'he estat buscant lliure, per no haver de dependre d'una companyia ni d'una permanencia obligada, però m'ha sortit per la "patilla" i nomes he tingut que canviar de companyia de internet a casa i ADSL i agafar-me una tarifa de dades per la TAB.

De fet jo el que volia era un E-book, soc lectora de sempre però feia temps que tenia el costum abandonat i hem vaig dir a mi mateixa que amb un E-book segurament recuperaria les ganes, però no ha estat l'E-book o la TAB els que m'han descobert l'apassionant mont de la lectura, si no un llibre...EL LLIBRE....

Aquests dies he tingut el plaer de llegir DIME QUIÉN SOY, un llibre de la Júlia Navarro, i ho fet mitjançant la TAB, destacaré que m'encanta l'olor de les pagines dels llibres i he trobat a faltar el tacte aspre d'una fulla, però a valgut tant la pena començar amb l'Amelia Garayoa!!!!!

Vaig endinssar-me dins el món de la "lectura pirata" i m'el vaig descarregar d'internet, convertit a PDF es de fàcil lectura, tot i les seves 1.097 fulles, però l'he gaudit amb molta intensitat, tant que aquesta tarda, tornat de la feina, i quant tot just hem quedaven 5 pagines per acabar-lo, m'ha entrat una mena de pena dins, no volia que s'acabes!!!!!!.....




"Y salí de sus vidas para siempre, convirtiéndome en 
una de las últimas líneas de su historia."

La història arrenca quan un periodista li proposen de investigar la vida de la seva besàvia, Amelia Garayoa, una dona de la qual només sap que va fugir abandonant el seu marit i el seu fill poc abans que esclatés la Guerra Civil Espanyola. Per rescatar-la de l'oblit, ha de reconstruir la seva història des dels fonaments, que estarà marcada pels quatre homes de la seva vida: l'empresari espanyol Santiago Carranza, el revolucionari francès Pierre Comte, el periodista nord-americà Albert James i el metge militar vinculat al nazisme Max von Schumann.

La vida d'Amelia Garayoa és la d'una dona que va aprendre que a la vida no es pot tornar sobre el passat per desfer-lo. Des de l'Espanya republicana fins a la caiguda del Mur de Berlín, passant per la Segona Guerra mundial i els foscos anys de la Guerra freda, aquesta burgesa i revolucionària, esposa i amant, espia i assassina, actuarà sempre d'acord als seus principis, enfrontant-se a tot i cometent errors que no acabarà mai de pagar.

Llegint aquest llibre he recuperat "les batalletes" de l'Avi Ramón, sobre la guerra, els camps de concentració, la misèria, la gana....he volgut fer meves totes les aventures i/o desventures que l'Amelia ha passat i sovint m'he vist a mi mateixa corrent dins les cloaques amb ella, intentat per tots els mitjans salvar ni que nomes fos una vida humana.

Us el recomano ferventment...

Demà començaré un altre llibre, però se que ja no serà el mateix, que per molt que m'agradi no m'atrapara tant com ho ha fet aquest.

dimecres, 5 de gener del 2011

Dia 37

Hi han tantes maneres de veure els Reis Mags d'Orient....que cada un trií la versió que més l'hi agradi, l'important de tot plegat es que aquesta nit deixeu ben alimentats als camells i que - si els pares us deixen - els deixeu una copeta de Cognac per ells (els Reis), a la nit ja s'ha sap...fa fred i cal que es refacin amb quelcom calent.

Que tingueu una molt bona nit de reis, nosaltres aquesta tarda anirem a la cavalcada!!!!!!!!!!!!!