Dia 36

Dos punt, prou importants, a tractar:

1.- Cap d'Any i Any Nou (ho fotrem tot al mateix sac).

2.- Els Reis Mags d'Orient.

Anem al punt 1:

CAP D'ANY i ANY NOU

Com cada any, el Cap d'Any el fem en família o si més no, amb una part de la família prou important per mi, els pares. Així com el Nadal el passem amb els avis per que mai s'ha sap si serà l'últim o no en que visquin - son grans ja - el Cap d'Any el passem amb els pares, no per la mateixa raó o poder si, inconscientment, però m'agrada canviar d'any estant aprop d'ells. Encara no he descobert per que exactament, n'hi ha que ho fan amb els amics, o fins hi tot sols i no passa res, però jo només sé que aquesta nit l'he de passar amb ells.

Anirem a Pineda de Mar, des de fa dos o tres anys ho celebrem allà, per que els pares hi viuen tot l'any i per que el lloc es gran i ampli, hi cabem tots (la colla dels pares també). En principi, i crec que això ja ho he explicat algun altre cop, els homes preparen el sopar de Cap d'Any i les dones anem al cinema (dones i nens petits), encara recordo quant de "xinarrus" anàvem al Saló de la Infància de Barcelona, ara ja som grans tots. Aquest any hi haurà variacions per motius que no cal explicar ni ara ni aquí :-(

Anem al punt 2:

REIS MAGS D'ORIENT

Benvolguts Reis,

com a quedat clar durant aquests mesos enrere, soc més aviat Republicana i no crec gens ni mica en vosaltres, però quant toca, toca, i si s'ha de fer carta es fa i punt, no vindrem ara amb tonteries, no?? Demano, les següents coses:

- Pau. Se que soc repetitiva, cada any ho poso, hem faria ilu que passes a tot el mon!!!!!

- Salut. Amb alguns que altres "atxaques" anem tirant tots plegats, uns més "tirats" que els altres.

- Treball. Que tots i cadascun dels que hem llegeixen o no, tinguin o mantinguin la seva feina.

- Criteri. El que hauran de tenir els nostres polítics si volen fer be la feina que se'ls ha encomanat.

- País. Que al final siguem reconeguts com una nació lliure, i que els nostres nanos no oblidin mai el Català.

- Títols. Que el Barça segueixi demostrant que es el millor equip del mon i jo que ho vegi!!!!, que diu aquell.

- Diners. Es de idiotes fer una carta al reis i no demanar calers, cony, que a tots ens manquen!!!!!

M'he portat be, molt be aquest any, així que no sigueu mantes i feu que alguna de les coses que us demano es facin realitat.....

FELIÇ ANY NOU A TOTHOM!!!!!!!!!!!!!!

Dia 35

El viatge a Berlín ha estat extraordinari, si no fos per tots els problemes que hem tingut per tornar a Catalunya.

Vam marxar el diumenge dia 5/12 i teniem que ser-hi fins dijous dia 09/12, però el nostre vol, el de Berlín-Barcelona de les 13:05 va ser cancel·lat per problemes en l'espai aeri, tota Europa estava completament bloquejada degut a la neu i no ens van deixar sortir, això si, ens van deixar canviar els bitllets per unes hores més tard i cap a Madrid. Fam fer els nostres càlculs i vam pillar per internet els bitllets del pont aeri cap a Barcelona. Quant va ser l'hora també ens van cancel·lat el bitllet cap a Madrid i vam perdre el pont aèria, òbviament.

Davant dels nervis i d'alguns plors inicials  - cadascú sap el que te a casa seva i per qui o per que ha de patir - varem fer via cap a l'hotel que quedava més a prop de l'aeroport i a l'habitació 504 ens vam reunir tots per deliberar que es podia fer. De moment vam tronar a canviar els bitllets, fins el dimarts dia 14/12 no ens deixaven sortir de Berlín.

Uffffffff....feia fred, i anàvem esgotats de tants dies a munt i avall - amb una mitja de entre 7 i 8 hores al dia caminant quasi sense parar - però la companyia era immillorable i tenint hotel pagant Easyjet, que més es podia demanar??? Total, que hem gaudit de Berlín durant 5 dies més!!!!!

Per fi dimarts 14/12 a les 08:40 el nostre avió havia de sortir de Berlín, però noooooo, va començar a nevar i fins a les 11:10 no vam sortir, aterràvem en terres Catalanes a les 13:12, per fi a casa!!!!!!!!!!!

Ha estat un viatge genial, la gent amb la que hem anat es fantàstica, hem visitat un grapat de coses, hem fet moooooltes fotos - masses poder??? - hem jugat amb la neu, hem fet ninots, hem passejat per els mercats nadalencs, hem vist museus, hem menjat de collons i hem begut - alguns - millor encara. Tot i que la cervesa no m'agrada he tasta totes les que els companys prenien i he de dir que son bastant bones, jejejejejejeje.

Us deixo algunes fotos, encara les he de classificar, mirar i descarregar la dels altres companys que també n'han fet, segurament en faré un àlbum al Picassa per mirar-me-les de tant en tant i recordar com de bé ens ho vam passar a Berlín!!!!!!!

El meu peu a la neu

El grup "d'aventurers"

Parc nevat

Més neu

Porta de Brandenburg

Ajuntament de Berlín

Dia 34

Desprès d'uns dies d'interminables nervis a la feina, i d'una vaga de Controladors aèris encoberta, ilegal i maliciosament duta a terme, ja som diumenge dia 05/12/2010 i marxem a Berlin per passar el pont.

Les ganes, la il.lussió i l'esperit aventurer ens portarà a un viatge, segur que increïble.

D'aqui a res anirem cap a l'aeroport, si déu vol, ens veiem a la tornada!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Berlin ens espera!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Dia 33

El 8 de setembre va ser l'aniversari d'en Hatim (35 anyets) i el meu sant, i els pares ens van regalar dues entrades per anar, aquests dissabte passat, a veure VAREKAI, el nou espectacle del Cirque du Soleil

No tinc prous paraules per descriure com ens ho vam passar, com tampoc tenia prous ulls per veure tots els moviments, els colors, els maquillatges del centenar de persones que es movien en aquell escenari, sobre la tarima o penjades del sostre.

Aquest dissabte passat va ser un dels millors dies de la meva vida, no vam parar d'aplaudir en tot l'espectacle, vam riure com mai, en definitiva, va ser un dia increïble.

Si teniu la possibilitat d'anar a veure VAREKAI no la deixeu escapar, no us en penedireu!!!!!

Dia 32

Sembla que avui el Facebook en va ple, tots estem rememorant, d'una manera o altre, qui era en Gaudí i quines van ser les seves meravelloses obres arquitectòniques.

En Benent XVI ha visita Catalunya i això en part ha estat dolent i bo.....

Dolent per que s'han invertit molts milions, masses segons els periodistes que habitualment acompanyen al Papa en els seus viatges, en mesures de seguretat, i bo per que caldrà veure si els horrorosos souvenirs que es venien a prop de la Sagrada Família s'han venut. A lo bo caldria afegir els hotels plens, i els restaurants i bars que segurament hauran fet bon negoci avui??? qui lo sa.

Creiem o no creiem en Déu?? Poder creiem en Déu.....però no en l'Esglèsia Catòlica?

Sovint hem sorprenen ens nous vinguts a Catalunya, per que tenen una fe desmesurada, per que creuen en un paradís meravellós, preparat per acollir-los en el moment de la mort. La fe es allò que els mou a seguir endavant quant les seves vides son tristes, buides, plenes d'afecte, quant no tenen feina i molts fills per alimentar??

Jo crec, que creuria més en Déu i sobretot en l'església, si es modernitzessin, si estiguessin a favor dels matrimonis homosexuals, si fossin els primers en predicar l'ús de mètodes anticonceptius, si realment els diners recollits en una missa fossin invertits en el poble que passa gana, si fossin més humans "otro gallo les cantaria".

De totes maneres aquest mati he vist bona part del recorregut que ha fet en Benet XVI per Barcelona i quasi m'he "menjat" sencera la missa de la Sagrada Família, que de fet per això he començat a escriure, per alabar al més alt dels altars l'arquitectura del nostre país. Que bonica es la Sagrada Família, i quines llums es colaven per els vitralls, m'he quedat absorta mirant, contemplant les imatges que TV3 ens oferia i de fons, sentia com algú, un home vestit de blanc i vermell, vell i mig adormit pregava per tots nosaltres....també ho ha fet per els gais i per tots aquells que fem l'amor amb condó??

TV3 fa un 30 minuts aquesta nit on parlarà de Gaudí, jo el veuré.

Nota: El segons enllaç que he marcat de la Sagrada Família es una vista en 3D, molt guapu per veure.

Dia 30

Porto un parell de setmanes completament desconnectada del mon, molta feina a la feina (glups!), un refredat que m'acompanya des de fa massa temps, una Auditoria de Qualitat que m'ha fet ballar el cap masses hores i diverses coses (més o menys preocupants) que m'han tingut bastant out de tot plegat.

I m'he perdut un grapat de coses, una amiga embarassada, dos que es casen, una que s'ha divorciat, tres que han perdut la feina, 6 atracaments, 4 aturades de tren, 1 suicidi, 2 morts per atac de cor, un terràtremol (amb volca i tsunami inclòs), i tante si tantes coses més.....

Però es divendres, i ja s'ha sap, els divendres faves tendres.

Bon cap de setmana i bon pont!!!!!!

PD: Els morts quant diu que venen, el dia 2 oi?? i per que el dia 2 s'ha d'anar a treballar??

Dia 29

Dia 28

Ahir va fer un dia preciós, sol, calor sense ser angoixant - poder per que a casa ho teniem tot obert i corria l'aire - i a partir de les 23:00 més o menys el temps va canviar.

Trons, llamps, pluja, molt de vent.....a les 02:30 hem sentit un soroll fort i no sabiem d'on venia, ens hem recorregut la casa mirant que era el que havia caigut i res, no ho hem sabut veure. Quant m'he llevat al matí i he pujat la persiana del menjador he vist que l'estenedor de la roba era a terra.

Tota la roba més mullada del que era abans d'estendre-la  - a les 23:00 no hi vaig caire en que hi havia roba al balcó - fins i tot les xancles de la platja eren molles, però d'aigua dolça.

No para de ploure, fa fresca i no hi ha gent al carrer....

Dia 27

Heu sentit a parlar del Concurs Subtravelling que organitza TMB?

TMB posa en funcionament el Subtravelling, la ll Mostra Internacional de Curtmetratges al Metro. Del 15 al 24 d'octubre, aquesta mostra t'aproparà les millors creacions dels gèneres d'animació i ficció realitzats per amateurs i professionals del sector.
Puja al Metro i gaudeix de tota la mostra des de les andanes, els interiors del metro i al vestíbul de la estació Universitat ( L1 i L2 ) o a l'Espai Mercè Sala de la estació Diagonal L5.

Jo encara no he votat per el meu curt preferit, però n'hi ha un que m'agrada en especial, ja sigui per la banda sonora o per la cara de..."bona minyona" de la protagonista.

Feu-l'hi un cop d'ull, es diu HEY.

Dia 26

Avui llegia al gran diari Qué! (això de gran....es molt relatiu), que cada cop hi han més separacions, més divorcis, més ahi te quedas pringao/pringada i les estadístiques ho diuen ben clar. 

Hi han 7 motius per els que enviem a "paseiu" a les nostres parelles:

1.- Infidelitats.

2.- Rutina o monotonia.

3.- Diferències d'edat.

4.- Diferències de maduresa.

5.- Falta de respecte envers la parella.

6.- Comunicació.

7.- Comportament.

Per franges d'edats aquí teniu l'estudi (passo de fer la traducció, faig un copi+pegui del article en castellà):

18-25 años En esta franja la infidelidad es el motivo más frecuente de ruptura, según la encuesta de Parship.es. Por un engaño lo deja el 25% de las parejas jóvenes.

26-35 años En este período, ya sea por miedo propio o por no querer al lado a alguien que no quiera ataduras, el miedo al compromiso es la razón por la que termina el 24% de las parejas.

36-45 años No es la infidelidad, sino el miedo a que ocurra el mayor problema a esta edad. Los celos terminan con el 21% de las relaciones en esta franja de edad.

Más de 45 Superada la barrera de los 45, el problema para muchas parejas es no poder afrontar cuando el amor se acaba. El 20% de relaciones que terminan a esta edad lo hacen por esto.

La meva escala de valors no seria aquesta, donat que per mi es molt més important que la meva parella hem respecti com a persona i no m'apallissi, que no pas que hem foti banyes. Les banyes, que voleu que us digui, es una gran putada però al cap i a la fi s'acaba superant, una pallissa que et pot dur a la mort no te volta enrere.

Quina seria l'escala de valors que s'adequa a la vostres relacions sentimentals???

Dia 25

Sens dubte la setmana se m'està fent eterna, i més quant penso que tindré un cap de setmana llarg - faig pont dilluns, més festa el dimarts...total, 4 dies de festa - i sembla mentida que costi tant de passar....

Els dies es fan llargs, les setmanes eternes i els mesos ni us dic....tot això per que??, doncs per que encara faré una setmana de vacances al Nadal i sembla que no arribi mai!!!!!!!

Però tot i així, miro el calendari i veig que els anys passen, fa anys que escric en un bloc, tot i els alts i baixos emocionals que he tingut, i que han fet que deixies i tornes de nou a escriure públicament. Fa 3 anys i escaig que els avis ja no hi son, farà 6 anys que soc amb el Hatim, fa 4 mesos que vaig deixar Sant Boi Decideix...i tantes i tantes coses que fa anys que passen, d'una manera o altre, de puntetes o com un vendaval per la meva vida.

Els anys passen, cauen d'una manera abismal i de cop t'adones que hi han coses pendents de fer, d'altres les vas fent tot xino-xano, algunes mai les faràs.

Que us queda per fer en aquesta vida???

Dia 24

Avui el meu Dret a Decidir a trontollat, a decidir si faig vaga tot quedant-me a casa repanxingada, si faig vaga assistint a alguna de les manifestacions convocades o trio anar a treballar.

Òbviament he fet el que m’ha donat la gana, que ha estat anar a treballar, però per que els Piquets, que s’anomenen Informatius, s’han dedicat a tancar negocis i establiments diversos, han colpejat autobusos, els hi han tirat ous i han obligat a la gent, que com jo havia Decidit anar a treballar, a sumar-se a la vaga??

L’especatcle que han donat avui al centre de Barcelona es patètic, Catalunya is diferent oi??, doncs si tant diferents som d’Espanya tinguem el seny que s’ha suposa que hem de tenir i informem a la gent de per que es fa la vaga, però no cremem cotxes de la Guardia Urbana, no paralitzem la Diagonal amb rodes de cotxes cremant i no toquem els collons d’aquesta manera home, que donem una imatge de país que fot cagar!!!!!!

Total, he fet alguna recopilació de imatges de la suposada informació dels piquets....sobren les paraules.

Plaça Universitat - Barcelona

Guinardó - Barcelona

Gràcia - Barcelona

Vallcarca - Barcelona

Les Rambles - Barcelona

Dia 23

Avui m'han dit ESQUIROLA al Facebook, gràcies Pau, jo també t'estimo :-D

I m'ho han dit nomès per que he decidit no anar a la vaga de dimecres...perdoneu, que no tinc dret a no secundar aquesta vaga o es que pel fet de que no en faci seré un bitxu raru i ningú hem dirigirà mai més la paraula??

Qui va a la vaga te tot el dret, i jo ho respecto, ara que, no val dir FAIG VAGA i quedar-se a casa, qui fa vaga es per sortir al carrer a manifestar-se i a mi es que no hem ve de gust sortir al carrer a cridar per un tema que crec I US RECORDO, ES LA MEVA OPINIÓ, està més que dat i beneit.

Els sindicats van tenir prou temps per mirar-se la Llei que el governs els va donar, no es van entendre i això que es van reunir un grapat de vegades, i ara que la Llei està aprovada i que s'està duent a terme, va i fem una manifestació en contra....

Perdoneu, però durant dos dies he de marxar a viure a casa dels meus pares a Pineda de Mar per que des de Sant Boi serà quasi be impossible arribar a Barcelona a treballar, per tant baixaré amb el cotxe del pare. No hem fa por perdre hores de feina en el transport públic, el que hem fa por es anar en el meu tren tota tranquila i que un paio d'algun piquet rebenti els vidres i hem foti una pedregada al cap.

Per tant, jo que estic en el meu dret, NO FARÉ VAGA, i si, soc una esquirola....que n'és de mona la de la foto, quasi be tant com jo....

Dia 22

Aquest mon del Facebook, el Twitter, el Tuenti...i totes aquestes xarxes socials d'interconnexió entre humans cada cop hem sorprenen més.

Tinc tants amics!!!!, més dels que mai hagués imaginat...el que passa es que dels 441 que tinc en aquest moment, possiblement - en persona - en conec uns 200, la resta son amics blocaires de sempre però que no conec en persona, amics estrangers que ni tant sols se qui son però que jugo amb ells als jocs de Facebook i d'altres son amics famosos que probablement no son ni ells mateixos, si no algú que suplanta la seva identitat....

Son segures aquestes xarxes socials?? Expliquem moltes coses, les nostres aficions, on anem el cap de setmana, fins hi tot posem fotos de nosaltres, les nostres parelles, la familia....qualsevol pot donar el parer del que fem a la nostre vida, fins hi tot l'amic, d'un amic, d'aquell amic pot dir el que vulgui de nosaltres, només cal que tinguem la privacitat del Facebook per sota dels mínims i ja hi som, tot l'univers cibernètic sap de quin color porto les calces avui.

De vegades escrius un comentari a Facebook - ho tinc comprovat - que aixeca expectativa, pot ser inventat, o una cosa que t'hagi passat de debò i que sigui tan espectacular que faci que de cop i volta tinguis una 20 de comentaris per respondre i tots volen que contestis d'immediat, normalment no pots, ets a la feina o en un lloc compromès i no pots escriure amb la rapidesa que et demanen i penses que ja ho faràs més tard.

Llavors, si tu trigues un mínim de 8 hores i escaig en respondre 20 comentaris - entre que ets fora de casa, transport públic o cotxe per tornar, caravana, pluja, busca aparcament, etc... - i et costa respondre'ls però ho fas en aproximadament una 1/2 hora....que pot trigar l'Andrés Iniesta - un dels meus amics de Facebook - en respondre els 30.548 comentaris que te en el seu últim escrit????

Personatges famosos que tinc com a amics de Facebook

- Albert Espinosa (Director, Escriptor, etc...).

- Andrés Iniesta (JUgador de fútbol).

- Anna Arqué (D'això....política, no?? La conec en persona en un curs de formació que vam fer per SBD)

- Anna Simó (Política d'ERC, sens cap mena de dubte. La conec en persona d'un acte per les Consultes).

- Carles Morà Tuxans (Alcade d'Arenys, El vaig conèixer en persona dins de SBD).

- Dolo Beltran (Cantant).

- Gerard Quintana (Cantant).

- Joan Tardà Coma (Polític d'ERC).

- Jordi Portabella (Polític d'ERC).

- Josep LLuis Card Rovira (Polític d'ERC).

- Matthew Tree (Escriptor).

- Miquel Murga (Actor).

- Muriel Casals Couturier (Presidenta d'Omnium).

- Oriol Junqueras (Polític d'ERC).

Quins contactes eh??? Segurament ells també tenen molts comentaris que respondre de tots els seus "amics" de Facebook.

Dia 21

No se molt be per que, però aquesta tarda m'ha donat la vena de passejar-me per el meu bloc antic, el de Diari de Jo Mateixa i m'he sorprès del que publicava en aquell temps, dels comentaris dels altres blocaires. Les fotos han desaparegut, ja que les tenia totes a Picassa i vaig esborrar l'àlbum, coses que passen.

He llegit molts dels Relats Conjunts que feiem entre els blocaires, he rigut molt, n'hi havia cada un que tela marinera, també he llegit coses tristes, coses que hem van passar i que ja havia oblidat, d'altres no podré pas fer-ho mai.

Han estat quasi tres hores donant voltes per el meu passat i m'he n'he adonat de que van ser bons temps aquells, escrivia quant hem venia de gust, que normalment era cada dia, explicava lo bo i lo dolent del meu dia a dia, inventava històries romàntiques, i fins hi tot alguna eròtica...quins temps aquells.

La meva vida no ha canviat tant des d'aquells dies, si més no, jo no ho noto. 

El que si sé es que trobo a faltar aquella manera meva d'escriure, aquelles ganes, aquells escrits, aquells comentaris dels amics blocaires, aquelles maneres de passar l'estona que significaven hores i hores davant del PC, escrivint, llegint als altres companys en els seus mons.

Però allò es el passat i ara el present fa vida en aquest bloc...les ganes d'escriure, ho reconec, no son les mateixes que llavors, i les coses per explicar poder no son tant "especials" com en aquells dies, tot i així no descarto tornar a ser una mica Jo Mateixa i centrar-me un xic en el que escric, en com ho faig i en que transmeto a qui hem llegeix.

Tot es qüestió de posar-s'hi, oi?

Dia 20

Sembla que tot torna a la normalitat...els clients tornen a la feina, el forn fa l'horari normal, el bar ja ha tornat amb els seus menús diaris, el sabater torna a obrir mentre la carnicera l'esbronca, el mecànic fa el carajillo de cognac mentre parla de que ha fet l'Espanyol aquest cap de setmana.......

Tot torna a la normalitat, crec que ja era hora.

I ara nomes queda esperar a que sigui Nadal per que ens tornin a donar una setmaneta de vacances, i es que el fred està a tocar dels dits, tot i que primer deixare'm que vingui la tardor.....

PD: Als que començeu a treballar demà, 1 de setembre, que tingueu una molt bona "re-entré"

Dia 19

L’odissea viscuda aquest mati, mirant de venir a treballar, no l’hi desitjo a ningú...quina merda de matí i amb la nit que he passat.

Tot va començar ahir a la tarda, cap a quarts de set de la tarda quant una mena de mosquit negre amb ratlles blanques i amb un punxo fent-l’hi de cua, hem va picar el braç esquerre, fent-me tres fiblades IMPRESSIONANTS, tan enormes i molestes que se’m va posar la pell de gallina i hem van agafar calfreds.

Que  jo sàpiga no soc al·lèrgica, ni als mosquits ni a res, però suposo que hem va pillar amb “mal cuerpo” i les ditxoses picades m’han amargat la nit. Si vaig anar a dormir tant d’hora ahir es per que tenia dècimes de febre i no les tenia totes en que coi era allò negre i punxegut que m’havia picat, ara ja l'he identificat......

                                

Mosquit Tigre

Aquest matí m’he llevat amb el braç inflat, pica com una mala cosa, però la pomada que hem van donar a la farmàcia funciona – això si, nomes per calmar la picor per que el que es diu curar la picada no la curen pas – i menys mal per que si pogués hem clavava un ganivet i furgava en el forat de la picada.

Se m’ha escapat el bus, avui ha passat 1 minut abans del que es habitual i clar, jo encara no hi era a la parada, per el que he tingut que esperar el següent. Desprès tren i per finalitzar el metro.....

Un metro pràcticament buit en la seva totalitat, es més, el primer vagó anava desert i entre mi he pensat que alguna cosa passava i efectivament, alguna cosa passava.....

No solsament no duia l’A/C posat, si no que portava la calefacció a tota llet, buaaaaaaaaa, la sotragada d’escalfor a sigut brutal, tant que nomes he aguantat una parada i corrents he anat al segon vagó, un vagó ple de gent amb ventalls asfixiada que  tampoc duia A/C, a la següent parada he tornat a baixar i he anat al tercer vagó i també anava amb la calefacció posada...i així fins l’últim vagó.

Quant ja no hi havia més vagons he decidit baixar del metro definitivament i esperar a l’andana, asfixiosament calorosa també, a veure si tenia més sort i el següent metro duia A/C, i si, per fiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii aire fred!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Sembla mentida, quant fa fred vull que arribi la calor i ara que fa calor vull que arribi el fred...que hem passa Doctor, soc rareta o es el que passa habitualment a la gent normal???